Descobreix

El terme municipal comprèn el nucli urbà, els veïnats de Sant Pere Cercada, Castanyet, Sant Miquel de Cladells, Vall i Vallors, i la urbanització de Santa Coloma Residencial

Santa Coloma frueix d’una orografia de transició: del nucli urbà cap a l’Est comença la plana de La Selva, mentre que cap a l’Oest es troben Les Guilleries amb els contraforts de L’Espinau, Santa Bàrbara, i La Serra del Corb. En aquest semicercle de muntanyes hi ha escampades per pujols, valls, colls i fondalades, tot un estol d’ermites d’un gran interès històric, artístic i religiós que bé mereixen una visita.

Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners

La primera referència escrita la trobem l’any 886 quan se cita el lloc de Sauleda, mentre que l’any 950 el bisbe Gotmar de Girona consagrava la nova església, destruïda anys enrere per soldats hongaresos. D’aquesta època data també el castell de Farners, que tenia funcions de guaita per controlar el camí d’Osona a Girona, i de refugi davant possibles atacs puntuals. La primera menció del nom Farners la trobem a mitjans del segle XI quan Ramon Folch de Cardona ofereix el castell al comte de Barcelona Ramon Berenguer I; els castlans eren la família dels Farners.

Cap el 1497 Santa Coloma comptava ja amb uns 350 habitants, i 43 masies remences s’havien redimit amb el pagament. El creixement s’anà afermant en els següents anys, fins que la mort de l’agutzil reial a l’abril de 1640 va ser contestat pel virrei incendiant la majoria de masies i  cases del poble: dies més tard s’esdevenia el Corpus de Sang, i la Guerra del Segadors era ja una realitat.

L’any 1718 la població colomenca era de 823 habitants, que en poc més de 70 anys es va triplicar gràcies a saber aprofitar el seu enclavament a cavall entre les Guilleries i la costa.

La segona meitat del segle XIX és testimoni d’un important creixement en l’activitat econòmica, que es tradueix amb l’expansió urbanística de la pròpia ciutat: s’acaba la construcció de la carretera de Santa Coloma a Sils, els carlins incendien la casa Farners i l’espai es converteix en la plaça del poble, es construeix la plaça del Firal que ha de contenir les fires de bestiar i agrícoles, els carrers laterals a Sant Sebastià es van construint, i es comunica el carrer Major amb el carrer Verge Maria. Paral·lelament, l’ activitat cultural i associativa és ben incessant, amb la proliferació de casinos i ateneus, l’aparició de setmanaris,  i la creació de cobles, entre d’altres activitats.

A començaments de segle XX (1901) Santa Coloma compta ja amb 4.600 habitants, i ben aviat li serà atorgat el títol de ciutat en reconeixement a la seva rellevància econòmica, cultural i política a la comarca. Al llarg de tot aquest segle es va afermant el creixement de la ciutat, amb la incorporació de nous equipaments administratius, socials, i de serveis, que conformen la ciutat tal i com la coneixem avui dia: capital de la comarca de La Selva, amb una població de gairebé 13.000 habitants.

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR